Nous escrits originals de Josep Calassanç

En el blog la Plega de l’Arxiu del 14 de juny d’aquest any 2016 donàvem la notícia de la troballa de les actes de la visita sede vacante de 1587 que havia efectuat el canonge Rafael Gomis acompanyat de mossèn Josep Calassanç que actuà de secretari i escrivent. Dèiem aleshores que mancaven les actes dels oficialats de Ponts i d’Oliana. Hem continuat, tel com ens havíem compromès, les recerques i hem fet algunes noves descobertes que volem compartir amb aquestes línies.

Manuscrit de Calassanç . Visita a Peralta de la Sal, 1587 / Arxiu del Bisbat Urgell

El dia 4 de juliol d’aquest mateix any, amb un grup d’escolapis visitàrem l’Arxiu del Bisbat d’Urgell i l’amable arxiver ens volgué mostrà el document que havíem descobert feia uns mesos, però equivocà el número de caixa. La sorpresa va ser que ens hi van aparèixer les actes que faltaven, les de Ponts i Oliana, escrites també per Calassanç. D'aquesta manera completàvem la troballa i quedava confirmat que Calassanç havia acompanyat Gomis durant tota la visita.

L'elaboració del Camí de Calassanç és l’objectiu que ens ha portat a revisar el que es coneix sobre la vida del fundador de l'Escola Pia mentre vivia en terres catalanes. Hem pres consciència que en les darreres dècades s'han fet avenços en la recerca històrica, s'han classificat fons arxivístics i les noves tecnologies han facilitat la feina dels investigadors. Les últimes recerques exhaustives sobre Calassanç – volem destacar especialment la ingent aportació del pare Josep Poch – van acabar a principis dels anys vuitanta. Després de més de trenta anys, i coincidint també amb l'any jubilar calassanci, pensem que és un bon moment per reemprendre la investigació.

En aquest context, i esperonats per la segona troballa documental, ens hem posat a treballar segons el projecte que presentàrem a l'Alifara de Caldes de Montbui als escolapis i que va ser posteriorment aprovat pel pare provincial.

Així doncs, la setmana de l’11 al 15 de juliol ens desplaçàrem a diversos arxius per sondejar les possibilitats d'investigació. Començàrem a l'Arxiu Diocesà d'Urgell, seguint pels comarcals de l'Alt Urgell, el Pallars Jussà a Tremp i el Pallars Sobirà a Sort. Tinguérem l'ocasió de revisar els fons existents, de parlar amb persones enteses i de comprovar que les troballes podien continuar.

Font: Pandora, Premsa digitalitzada Gencat.cat 

A l'Arxiu Comarcal del Pallars Jussà, a Tremp, hi trobàrem les primeres sorpreses. Entre la documentació de la Insigne i Col·legial de Valldeflors de Tremp – encara no del tot catalogada – ens va sorprendre trobar-hi una còpia d'un plet entre els capellans de Durro i el visitador de l'oficialat, mossèn Josep Calassanç. Com també un altre text, datat de 1589 i escrit per Calassanç. També hi hem trobat nova documentació sobre l’intent de fundació a Tremp d’un col·legi de l’Escola Pia el 1683, el mateix any en què es fundà a Moià. D'aquesta temptativa de fundació quedà entre els trempolins el record de les gestions i, el 1883, en la revista El Pallaresa (1883, núm. 60, p. 2 i núm. 89, p. 2-3) el redactor Antoni Mir en els articles «Una efeméride Tremp» i «San José de Calasanz, oficial eclesiástico de Tremp» lamentava que mentre a Moià celebraven el segon centenari del col·legi escolapi, a Tremp encara no en tenien.

De manera significativa, a l’arxiu del bisbat d’Urgell hi hem localitzat alguns escrits més del fundador de l’Escola Pia encara no coneguts. Quasi tots són en català, excepte alguns en llatí, i amb la bona lletra que el caracteritza. Sabem que durant el temps que estigué al servei del bisbe Capella actuà com a secretari o escrivent i, per tant, en aquests escrits no hi ha la seva signatura, però la lletra és inconfusible.

Aquestes petites troballes, com l'anàlisi sistemàtica de la informació dispersa de la qual ja disposem, així com un buidat de l'extens llegat del Pare Poch, ens permetrà conèixer més i amb més detalls els quatre anys (1587-1591) d’activitats que mossèn Josep Calassanç va tenir en el bisbat. Certes coses que fins ara s'havien afirmat de manera general i ara ja les podrem especificar.

El pont de Claverol 

Posem alguns exemples. El primer és sobre Claverol, població on Calassanç fou rector (1588-1591). Els detalls que hem pogut espigolar en la documentació trobada ens permeten afirmar que Claverol era una parròquia sufragània d’Hortoneda i, per tant, el rector ho era de les dues. Per això mossèn Josep Calassanç sustentava el doble títol de plebà d'Hortoneda i de rector de Claverol, entenent que plebà era un càrrec superior. En aquesta organització de parròquies cal inserir-hi el nucli habitat del Pont de Claverol, lloc que estava sota el domini de la família Motes, bons amics de Calassanç. Era un indret estratègic en la comunicació, tant per tenir-hi el pont principal del camí general del Pallars, com per ser parada dels raiers que aconseguien superar Collegats. Calassanç va ser plebà no d'un poblet sinó d'un conjunt de parròquies amb certa rellevància econòmica. Així ho destaquen les interessants aportacions sobre la xarxa de camins del Pallars Jussà que conté l'estudi premiat per la Beca Mossèn Jesús Castells i Serra: Bonales, Jacinto; Bailac, Miquel (2015). Els camins històrics del Pallars Jussà. Tremp: Garsineu.

Un segon exemple és el cas de l'estada de mossèn Calassanç a casa d'Antoni Janer. La documentació d'aquest mercader que es conserva a la Biblioteca Nacional de Catalunya encara ens pot aportar moltes dades biogràfiques de Calassanç i de la participació en els seus negocis. També la recerca ens permetrà determinar aviat quina era l'adreça exacte de l'allotjament de Calassanç a la Seu.

Encara més, també podrem parlar amb més propietat sobre la feina que va fer els mesos de febrer juny de 1589, quan Calassanç va ser familiar del bisbe Andreu Capella. Poques coses sabíem del que va fer al costat del prelat mentre residia en el mateix palau. Ara disposem de més de cent documents escrits per Calassanç que corresponen a totes les activitats del bisbe: actuava, doncs, com a escrivent o secretari. Semblantment passa sobre el càrrec que va ostentar a l'oficialat de Tremp. Per equivocació, o bé per buscar-hi una analogia, s'havia dit que va ser arxiprest de Tremp. Aquesta expressió no surt en cap documentació, i és que Calassanç fou nomenat oficial eclesiàstic. Això implicava unes funcions concretes que caldrà estudiar. Tindrem algunes sorpreses.

Ja a nivell de context històric també ens trobem davant del problema del bandolerisme, que tanta importància tenia en aquell moment i condicionà moltes actuacions. El revisem a la llum de les cartes escrites al Virrei de Catalunya per Calassanç així com altres documents que trobem. Ampliarem el que fins ara sabíem i veurem un Calassanç més implicat en la vida d’aquella terra ferma.

A més dels documents que hem trobat últimament en els esmentats arxius episcopal i comarcals, ens servim d’altres fonts. Els responsables dels arxius ens han recomanat obres fonamentals d'història local, que hem adquirit i llegit. També ens han indicat altres arxius en els que podem trobar informació perquè, com passa sempre, no tot es troba en el lloc propi.

Una altra font importantíssima és la mateix bibliografia sobre Calassanç: un gran conjunt de llibres i  articles publicats per tants diversos autors que han estudiat la seva figura. Seran bàsics els articles que publicà el Pare Poch així com el seu extens llegat, conservat a l'Arxiu Provincial i que conté moltes troballes que mai va arribar a publicar. Per exemple, hi ha cartes del Virrei de Catalunya al Capítol de canonges d’Urgell responent a les que aquest li enviava. Els epistolaris coneguts només hi trobem les del Capítol al Virrei, perquè les escrivia Calassanç. Ampliem, doncs, la visió del problema sobretot del bandolerisme.

Capses del fons del  P. Josep Poch a l'APEPC. 

Un detall. Entre els molts documents copiats a mà pel P. Poch de l’Arxiu de la Corona d’Aragó hi hem trobat la petició dels cònsols de Tremp i la resposta afirmativa de Felip II sobre tenir el dret de pontatge del pont de fusta en el riu Noguera Pallaresa, és a dir, el dret de cobrar una quantitat a fi de poder-lo mantenir i millorar. Aquest fet no és conegut per Manuel Lledós i Mir (Historia de la antigua villa, hoy ciudad de Tremp. Barcelona: Arts graf. J. Faidella Seix; facsímil: Tremp: Tip. Emporium, 1917) en el seu llibre d'història de Tremp quan parla dels ponts de la ciutat.

Un document poc conegut i no prou utilitzat és la conferència que mossèn Pere Pujol i Tubau, arxiver del bisbat d’Urgell, que pronuncià a la Reial Acadèmia de Bones Lletres el 1935. No es pogué publicar per les incidències del temps i quedà en l’ostracisme. El P. Poch en guardava un exemplar (APEPC: 10-31-3 / núm. 259) mecanoscrit i el P. Severino Giner (San José de Calasanz, maestro y fundador. Madrid: 1992, p. 196, nota 17; BAC maior) en tenia una còpia, però no l’utilitzà del tot. Hi ha interessants informacions sobre Calassanç les quals valdrà la pena de divulgar i ens faran conèixer nous aspectes de la seva personalitat.

Estem en uns primers mesos de la recerca, ens queda molta feina a fer. Tenim uns esquemes i taules que anem omplint. Esperem que de tant en tant podrem anar informant dels resultats. Estem en una fase d’anàlisi i ordenament dels documents trobats. Després vindrà la síntesi i redacció.

Hem apuntat algunes coses. Algú voldria que ho desenvolupéssim més. Ens sembla millor fer-ho pas a pas. Tenim moltes peces d’un trencaclosques que anem encaixant. No hi ha de moment cap tros ben configurat. Anirem informant.

El primer resultat tangible serà que les actes de la visita sede vacante de 1587 es publicaran en el poper volum de Arxiu de textos catalans antics, de l’Institut d’Estudis Catalans.
Joan Florensa
Aniol Noguera