Dades del document:
CAT APEPC 08-03 90.7. La crònica té 34 pàgines i està
escrita en una petita llibreta escolar de 15,5x10, 5 cm reaprofitada d’un us
anterior, doncs manquen alguns fulls precedents que han estat tallats. El text
fou escrit entre mitjans 1939
a finals de 1940, doncs l’autor va morir el gener de
1941. En mostrem un extret corresponent al la crònica de la seva detenció i interrogatori per part de membres de la FAI.
Context
Els fets violents produïts sobretot
en la primera etapa de la Guerra Civil,
els atacs directes a persones i propietats de l’Església, varen produïr una
pregona impressió entre tots els que ho van viure. Alguns religiosos escolapis,
conscients d’haver viscut un moment excepcional, colpits per haver viscut l’amenaça
o fins i tot la presència de la mort de molt a prop, varen escriure un diari
personal amb el relat dels esdeveniments viscuts aquells dies. Als llibres de
crònica de les escoles també s’hi va deixar aquest testimoni: Alella, Moià,
Balmes, Sant Antoni, Sarrià, Igualada, Vilanova, Sabadell, Mataró, són exemples
d’aquests relats. D’entre els que ho van fer des d’una perspectiva personal en
tenim un exemple en el Pare Josep Maria Sirés (Mataró 1877-Calella 1941). En el
manuscrit titulat Treinta meses de
despotismo rojo relata les seves vivències en primera línia.
Contingut
La notícia de la revolta la va
conèixer el dia 19 al tren mentre es dirigia a visitar la comunitat d’Alella. Des
dels jardins d’aquest col·legi ja van sentir les detonacions provocades pels
aldarulls de Barcelona i aquella nit la van passar fora de la comunitat, repartits
per algunes torres del poble. Els dies següents van rebre moltes mostres de
suport per part dels veïns, que els transmetien les males notícies que anaven
arribant. Va ser acollit en una masia anomenada Granja Francesa, des d’on va poder presenciar el saqueig de
l’escola. Dies després fou detingut i se li van requisar un apunts que havia
pres d’aquells dies, però se’l va deixar lliure. Finalment va marxar de la
masia pel perill que representaven les patrulles de la FAI que anaven fent registres
per les cases i torres d’Alella. Es va vestir de seglar i juntament amb els
escolapis Salvador Coch i Salvador Soler va marxar d’Alella gràcies al
salconduit que els va proporcionar el barber del poble, sense el qual no es
podia circular lliurement. Arribà a Mataró el dia 27 de juliol, festivitat de
les Santes, on es refugià a casa de la seva cosina. L’ambient que va presenciar
era del tot diferent dels altres anys. “... los cantos religiosos, la gran misa
de las Santas, la procesión solemne
[...] son reemplazados por las blasfemias, odios, caras oscas, ruinas,
incendios, grandes letreros de la
FAI, de la CNT
y de la UGT.” Però el 18 d’agost fou
detingut i portat a judici ràpid a l’Ajuntament de Mataró per una patrulla que
va entrar a la casa cercant armes. Es va identificar com escolapi i li foren
trobats a casa imatges i objectes religiosos i una fotografia d’Alfons XIII. Fou
condemnat a mort, acusat de feixista, però gràcies a la intervenció d’un veí de
la seva cosina se li va revocar la pena capital per una condemna a presó. En
aquest punt el relat personal incrementa el seu valor doncs el p. Sirés
transcriu els interrogatoris que va patir a casa de la seva cosina i
posteriorment a l’ajuntament, continuant amb el relat del seu ingrés a la
presó. Allà va coincidir amb altres religiosos. Alguns dels seus companys de
cel·la van ser assassinats durant els primers dies.
Malhauradament el relat finalitza
sobtadament, emmig d’una frase, durant el relat de les seves penúries a la
presó de Mataró. El p. Sirés molt probablement va escriure aquesta crònica a Calella,
on era rector, molt poc temps abans de morir, el gener de 1941. En el text
mateix explica que els anarquistes que
el van detenir li van prendre els apunts que va havia escrit durant aquells
dies i per tant el text ressenyat és fruit d’una reescriptura tranquil·la, però
feta amb la consciència de voler deixar testimoni.
Valor informatiu del document
La lectura del text és un altre
element per a la interpretació del conflicte civil que va patir la població
durant la guerra. Els relats personals sempre són un complement perfecte al discurs
dels fets històrics perquè ajuden a comprendre’l des de diferents punts de
vista. El p. Sirés no escriu de manera parcial, si be és l’escrit d’un religiós
i en l’estil s’hi reflecteix, també és el
de un ciutadà català comú de classe treballadora, que li dol l’atac als bens de
l’església, que pateix els atacs d’uns grups d’extremistes que res tenien a
veure amb els ideals que deien defensar i denota que certament mantenien
aterroritzada a la majoria de la població. Les transcripcions dels
interrogatoris revelen uns arguments sense cap més sentit que el desig d’ajustament
de comptes vers la burgesia i l’Església per part uns grups socials rabiosos
pels greuges produïts per unes reals desigualtats socials. Són la demostració
material del que darrerament es diu, que en la guerra perden tots, vençuts i presumptes
vencedors.
Este obra está bajo una Licencia Creative Commons Atribución-CompartirIgual 3.0 Unported.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada