Escola Pia de Valls (1893-1905)
L’ajuntament cedí als escolapis el 1893 l’antic convent del Carme per a col•legi de primer ensenyament, comerç i batxillerat. L’edifici havia estat condicionat en bon apart per escola. El senyor Joan Dasca pagà la construcció d’una escala monumental i la part destinada a capella i a la comunitat. L’ajuntament, tot i les promeses reiterades, en cap moment donà cap diner, ni pagà cap de les despeses. Es dotà el centre de sala d’actes, laboratori de química, museus de ciències naturals i aules especials per a dibuix i per a música.
Tampoc el bisbat cedí l’església contigua, que era parròquia. Els superiors nomenaren rector al pare Fèlix Sors bon amic de l’arquebisbe de Tarragona, Tomàs Costa i Fornaguera, però fallà en l’intent; de poder tenir una ajuda econòmica amb l’església i el seu culte i compensar la manca de pagaments municipals.
Va ser centre agregat a l’institut de Tarragona.
En cap moment omplí del tot ni les aules ni l’internat.
El 1900 el pare Eduard Llanas, vicari general de l’Escola Pia d’Espanya, va pretendre portar-hi la segona casa d’estudis per als futurs escolapis, és a dir, per a la teologia i pedagogia amb possibilitat per a fer-hi pràctiques de magisteri. No s’arribà a cap acord econòmic amb l’Ajuntament i va ser el primer pas per al tancament del col•legi que es realitzà l’estiu de 1905.
Bibliografia:
- Diccionario enciclopédico escolapio. Vol. I: Presencia de Escuelas Pías. Salamanca: Ediciones Calasancias, 1990; pàg. 841-842.
- Florensa i Parés, Joan: «El Juniorato escolapio de Terrassa (1901-1904)», en Analecta Calasanctiana (gener-juny 1985), pàg. 185-212.
- Tarròs i Esplugas; Ramon: «Els escolapis a Valls», en 11enes Jornades d’Història d l’Educació als Països Catalans. Aspectes físics de l’educació: visió històrica. Reus: Edicions del Centre de Lectura, 1992; pàg.81-95.
Este obra está bajo una Licencia Creative Commons Atribución-CompartirIgual 3.0 Unported.
L’ajuntament cedí als escolapis el 1893 l’antic convent del Carme per a col•legi de primer ensenyament, comerç i batxillerat. L’edifici havia estat condicionat en bon apart per escola. El senyor Joan Dasca pagà la construcció d’una escala monumental i la part destinada a capella i a la comunitat. L’ajuntament, tot i les promeses reiterades, en cap moment donà cap diner, ni pagà cap de les despeses. Es dotà el centre de sala d’actes, laboratori de química, museus de ciències naturals i aules especials per a dibuix i per a música.
Tampoc el bisbat cedí l’església contigua, que era parròquia. Els superiors nomenaren rector al pare Fèlix Sors bon amic de l’arquebisbe de Tarragona, Tomàs Costa i Fornaguera, però fallà en l’intent; de poder tenir una ajuda econòmica amb l’església i el seu culte i compensar la manca de pagaments municipals.
Va ser centre agregat a l’institut de Tarragona.
En cap moment omplí del tot ni les aules ni l’internat.
El 1900 el pare Eduard Llanas, vicari general de l’Escola Pia d’Espanya, va pretendre portar-hi la segona casa d’estudis per als futurs escolapis, és a dir, per a la teologia i pedagogia amb possibilitat per a fer-hi pràctiques de magisteri. No s’arribà a cap acord econòmic amb l’Ajuntament i va ser el primer pas per al tancament del col•legi que es realitzà l’estiu de 1905.
Bibliografia:
- Diccionario enciclopédico escolapio. Vol. I: Presencia de Escuelas Pías. Salamanca: Ediciones Calasancias, 1990; pàg. 841-842.
- Florensa i Parés, Joan: «El Juniorato escolapio de Terrassa (1901-1904)», en Analecta Calasanctiana (gener-juny 1985), pàg. 185-212.
- Tarròs i Esplugas; Ramon: «Els escolapis a Valls», en 11enes Jornades d’Història d l’Educació als Països Catalans. Aspectes físics de l’educació: visió històrica. Reus: Edicions del Centre de Lectura, 1992; pàg.81-95.
Este obra está bajo una Licencia Creative Commons Atribución-CompartirIgual 3.0 Unported.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada