Amb l’incendi del col•legi de l’Escola Pia de Sant Antoni durant la setmana tràgica del juliol de 1909, els alumnes quedaren sense aules per a poder començar el curs 1909-1910. Els escolapis llogaren diferents locals a fi que no perdessin el curs. Per als de batxillerat es llogà una casa del passeig de Gràcia número 7 i part de la del 5. Part de la comunitat de Sant Antoni també s’hi acomodà per tenir més a prop les classes. El curs següent ja quedà pràcticament independent del de la Ronda.
Es 1912 comprà la casa número 277 del carrer de la Diputació i allí es traslladà escola i comunitat, prenent el nom de Col•legi de Nostra Senyora de l’Escola Pia.
Des del primer moment a la nova adreça s’hi traspassà la direcció de la revista Ave Maria i també l’Acadèmia Calassància.
L’obertura d’aquesta casa va ser atendre els alumnes de batxillerat de l’incendiat edifici de Sant Antoni, però tot seguit es comprovà que també hi havia demanda per a primària i comerç: al carrer de la Diputació ja n’hi començà i es convertí en un col•legi nou.
El 1933 per imperatius legals es transformà en la Mútua Escolar Bernat Metge. El pare Jaume Carceller (actualment beatificat) fundà un grup dintre de la federació de Joves Cristians. El 1936 els religiosos foren obligats a abandonar la casa la qual va se.jpg)
r ocupada per UGT.
El 26 de gener de 1939 el pare Joan M. Vives va recuperar l’edifici; les classes s’obriren el mes d’abril. El batxillerat va ser reconegut oficialment per decret de 22 de setembre de 1939.
El 1940 es comprà la casa contigua, número 275. Als baixos s’hi construí la nova capella amb pintures als absis de Miquel Farré Albanés i una imatge de l’escultor Rius.
El 1940 es creà un Centre intern d’Acció Catòlica: publicà es revistes Timón i Apostolado i va atendre durant anys amb catecisme, escola, servei mèdic el suburbi de Mina Pequín. Aquesta activitat consciencià sobre el problema social a bon nombre de joves, fet que condicionà la seva vida.
El col•legi es convertí en un centre de renovació litúrgica i gregoriana. Els alumnes de batxillerat seguien la missa dialogada i es feien per un d’ells les lectures en llengua vernacla. La mà experta del pare Miquel Altisent s’hi va fer notar. Durant uns anys també hi va haver una escolania o grup de Pueri Cantores. Un grup d’antics alumnes crearen l’associació respectiva i restauraren l’Acadèmia Calassàncisa que tornà a publicar la revista La Academia Calasancia on s’estrenaren futures plomes que han prestigiat el món periodístic i literari, com Josep M. Espinàs.
No s’oblidà la pràctica de la gimnàstica i de l’esport. A l’escola s’han iniciat cèlebres.jpg)
figures del futbol, del basquetbol des de Ricard Zamora.
El 1952 els religiosos Josep Almirall i Octavi Fullat fundaren l’agrupament escolta Mare de Déu de Núria, en un moment crític per la prohibició i persecució de que era objecte aquest tipus d’agrupació juvenil. El para provincial Francesc Llenas l’aprova oficialment amb una circular del 22 de novembre de 1955 i creà el Centre Escolapi de Muntanya (CEM), per a tots els agrupaments que a imitació d’aquest es volguessin crear en els col•legis escolapis.
L’edifici es mantenia amb l’estructura interna dels habitatges familiars, la qual cosa comportava que les aules, per exemple, o fossin petites o allargades amb espais perduts. El 1960 es reformà totalment l’immoble i s’hi aixecaren dos pisos sobre els dos edificis.
A partir del curs 1982-1983 es comença a suprimir els cursos de la EGB no admetent alumnes en els primers cursos. El 1983 se suprimí la comunitat i s’hi traslladà el COU Jaume Bofill que l’Escola Pia tenia a al col•legi de Sarrià, però que era únic per a tots els col•legis d’escolapis i d’escolàpies de Barcelona. Es creà el Centre Cultural Calassanç amb un ampli programa de concerts, conferències i altres actes culturals dirigits a alumnes i antics alumnes.
Actualment imparteix Educació Secundària Obligatòria (ESO) i Batxillerats.
Des del primer moment a la nova adreça s’hi traspassà la direcció de la revista Ave Maria i també l’Acadèmia Calassància.
L’obertura d’aquesta casa va ser atendre els alumnes de batxillerat de l’incendiat edifici de Sant Antoni, però tot seguit es comprovà que també hi havia demanda per a primària i comerç: al carrer de la Diputació ja n’hi començà i es convertí en un col•legi nou.
El 1933 per imperatius legals es transformà en la Mútua Escolar Bernat Metge. El pare Jaume Carceller (actualment beatificat) fundà un grup dintre de la federació de Joves Cristians. El 1936 els religiosos foren obligats a abandonar la casa la qual va se
r ocupada per UGT.El 26 de gener de 1939 el pare Joan M. Vives va recuperar l’edifici; les classes s’obriren el mes d’abril. El batxillerat va ser reconegut oficialment per decret de 22 de setembre de 1939.
El 1940 es comprà la casa contigua, número 275. Als baixos s’hi construí la nova capella amb pintures als absis de Miquel Farré Albanés i una imatge de l’escultor Rius.
El 1940 es creà un Centre intern d’Acció Catòlica: publicà es revistes Timón i Apostolado i va atendre durant anys amb catecisme, escola, servei mèdic el suburbi de Mina Pequín. Aquesta activitat consciencià sobre el problema social a bon nombre de joves, fet que condicionà la seva vida.
El col•legi es convertí en un centre de renovació litúrgica i gregoriana. Els alumnes de batxillerat seguien la missa dialogada i es feien per un d’ells les lectures en llengua vernacla. La mà experta del pare Miquel Altisent s’hi va fer notar. Durant uns anys també hi va haver una escolania o grup de Pueri Cantores. Un grup d’antics alumnes crearen l’associació respectiva i restauraren l’Acadèmia Calassàncisa que tornà a publicar la revista La Academia Calasancia on s’estrenaren futures plomes que han prestigiat el món periodístic i literari, com Josep M. Espinàs.
No s’oblidà la pràctica de la gimnàstica i de l’esport. A l’escola s’han iniciat cèlebres
figures del futbol, del basquetbol des de Ricard Zamora.El 1952 els religiosos Josep Almirall i Octavi Fullat fundaren l’agrupament escolta Mare de Déu de Núria, en un moment crític per la prohibició i persecució de que era objecte aquest tipus d’agrupació juvenil. El para provincial Francesc Llenas l’aprova oficialment amb una circular del 22 de novembre de 1955 i creà el Centre Escolapi de Muntanya (CEM), per a tots els agrupaments que a imitació d’aquest es volguessin crear en els col•legis escolapis.
L’edifici es mantenia amb l’estructura interna dels habitatges familiars, la qual cosa comportava que les aules, per exemple, o fossin petites o allargades amb espais perduts. El 1960 es reformà totalment l’immoble i s’hi aixecaren dos pisos sobre els dos edificis.
A partir del curs 1982-1983 es comença a suprimir els cursos de la EGB no admetent alumnes en els primers cursos. El 1983 se suprimí la comunitat i s’hi traslladà el COU Jaume Bofill que l’Escola Pia tenia a al col•legi de Sarrià, però que era únic per a tots els col•legis d’escolapis i d’escolàpies de Barcelona. Es creà el Centre Cultural Calassanç amb un ampli programa de concerts, conferències i altres actes culturals dirigits a alumnes i antics alumnes.
Actualment imparteix Educació Secundària Obligatòria (ESO) i Batxillerats.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada